Vieiros

Rosa Diez, Feijom e os vilhingues
La dirigent del nou partit nacionalista espanyol UPyD, Rosa Díez, ha participat aquest cap de setmana en una manifestació a Mallorca contra allò6 que ella considera que és la 'imposició' de la llengua pròpia dels mallorquins. Envoltada de coneguts militants de l'extrema dreta i del quasi amortitzat Albert Rivera, Díez vol fer, en les eleccions europees, un pas més en la seua escalada: esdevenir el partit frontissa i posar el nacionalisme espanyol en el centre del joc del poder a Madrid. Pronostique que ho aconseguirà. Perquè, igual que passa ací, allà també hi ha molta gent que ja n'està tipa. Allà, a Espanya, també hi ha molta gent que ja està tipa de nosaltres. Amb un cansament alimentat per dècades d'incomprensió i que creix tant com el contrari creix ací. Ningú, des d'Espanya vull dir, no ha fet mai cap pas per fer entendre a un senyor de Valladolid que aquest és un estat plural en termes culturals. Ben a l'inrevés. Així, doncs, quan aquest hipotètic senyor de Valladolid veu créixer la desafecció a Espanya entre nosaltres, com voleu que reaccione? Rosa Díez ho ha entès ràpidament: aquest és el filó de la política espanyola de la pròxima dècada, l'únic camí per a crear un tercer partit amb cara i ulls. S'hi ha llançat de ple i li serà fàcil. Per aconseguir-ho, tanmateix, necessitarà remarcar encara més el seu paper antisistema i semimàrtir. Com que ve del País Basc, se li suposa el patiment, però no pararà de furgar, perquè sap que aquesta és la manera de créixer. Ho va fer a Sant Jaume de Galícia fa unes quantes setmanes, ho ha fet a Palma aquest cap de setmana i ho farà en qualsevol lloc on puga aconseguir una bona fotografia d'ella embolicada amb aquesta bandera que en diuen constitucional. I cada vegada que ho faça guanyarà vots a Espanya, molts, i alguns entre nosaltres. Hi ha qui es neguiteja en veient el creixement electoral de Rosa Díez i, en paral·lel, el creixement del seu activisme en els països pseudo-espanyols. Jo, en canvi, no. A mi, em sembla una prova excel·lent que, malgrat tot, anem molt bé. Al cap i a la fi, perquè dos se separen és millor que tots dos pensen que no hi ha manera d'entendre's ni cap raó per a continuar junts. I aquesta és la diferència entre Rosa Díez i el PP i el PSOE. Aquells encara es pensen que han d'acceptar un mínim de diferències i aguantar-les tant com siga possible. La Díez, no. La Díez és una supremacista. I els supremacistes, la darrera prova a Sèrbia, sempre acaben essent molt eficaços a l'hora de desmuntar estats irreals.